Neix la primera central de mitjans de Catalunya
Directe.cat / Amb la intenció de fer d’intermediari entre anunciants potencials i mitjans de comunicació digitals, blocs i portals sectorials, neix el projecte empresarial Mediaclic.cat. La iniciativa, encapçalada per Pere Fontanals, un dels impulsors de la Bagesfera, sorgeix amb la intenció d’oferir a les empreses i institucions catalanes “un servei comunicatiu, publicitari i estètic d’actualitat”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Candidatura catalana per l’Institut Europeu Teconològic
Tribuna Catalana / Tot sembla indicar que la ciutat de Sant Cugat serà triada com la candidata a nivell de Catalunya i Espanya per albergar l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT). De moment, sembla ésser que compta amb el suport oficial del govern català i el d’Espanya, en detriment d’altres ciutats de l’Estat espanyol que també s’havien posicionat per optar a acollir la seu d’aquest institut. La ciutat catalana es col·locarà, doncs, en una bona posició per competir amb altres ciutats europees que també s’han postulat per albergar les installacions d’un organisme que ha d’esdevenir un dels més rellevants en relació a l’àmbit de la tecnologia i la innovació en termes europeus i, conseqüentment, mundials. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
ZP promet publicar les balances fiscals abans de dos mesos
Racó Català / El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit avui durant el debat d’investidura al Congrés espanyol que el seu ministeri d’Economia i Hisenda publicarà les balances fiscals dels diferents territoris de l’Estat “abans de dos mesos”. Aquesta és la nova promesa que ha fet Zapatero amb la mirada posada als diputats del Principat, que vénen reclamant-ne la seva publicació des de fa temps. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El parlament balear debat l’Agència Tributària
Vilaweb / El ple del parlament balear debat el projecte de llei de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears presentat pel govern, que s’encarregarà de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de les Illes, a més dels tributs que l’estat li ha cedit totalment. El govern preveu de posar-la en marxa el gener de l’any vinent, acomplint així l’article 133 del nou estatut.
La nova Agència Tributària de les Illes Balears s’encarregarà de gestionar el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA, l’impost de successions i donacions, el de patrimoni, el 40% dels impostos especials, el cànon de sanejament de l’aigua, la taxa de joc i d’altres de menors.
Com que també podrà gestionar els tributs que l’estat recapta a les Illes, podrà signar un conveni de col·laboració amb l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.
El govern diu que així articula els instruments i mitjans necessaris que permetran millorar l’autonomia financera balear, i que podrà donar resposta de manera eficaç i immediata a les necessitats dels ciutadans.
Zapatero obvia el finançament català en el discurs d’investidura
Vilaweb / Diu que el govern espanyol decidirà la política hídrica de tot l’estat, però no fa referència a la sequera José Luis Rodríguez Zapatero ha traçat al congrés espanyol les línies mestres de com vol que sigui la legislatura que ara comença. Ha parlat molt d’economia, però no ha fet cap esment a la publicació de les balances fiscals i ha dit que el finançament autonòmic s’haurà de negociar des d’una òptica de conjunt, sense fer esment a la negociació bilateral estat-Generalitat que l’Estatut de Catalunya estableix que s’ha d’acordar abans del 9 d’agost. També avisa que serà el govern espanyol el que s’encarregarà de garantir l’aigua a Barcelona. La votació serà demà, i és probable que sols el votin els cent seixanta-nou diputats socialistes. En tal cas, no tindrà majoria absoluta i divendres haurà de passar una altra votació, i en tindrà prou amb una majoria simple. Però Zapatero ja ha insinuat que això no el capficava gaire; així no haurà de condicionar el programa electoral al suport de cap grup. CiU i ERC no el votaran. El secretari general d’Unió, Josep M. Pelegrí, va dir ahir que els vuit diputats de CiU no votarien favorablement la investidura de Zapatero perquè no els inspirava confiança, perquè no ha desplegat l’estatut de Catalunya, perquè no ha publicat les balances fiscals i perquè no ha fet res per pal·liar els efectes de la sequera. Això no els privarà pas d’abstenir-se, segons les respostes que Zapatero faci a les peticions de la federació. La portaveu d’Esquerra Republicana, Marina Llansana, va explicar que els tres diputats republicans no votarien pas com fa quatre anys, però que decidirien el no o l’abstenció segons com vagi el debat. Únicament votaran Zapatero, si es compromet a aplicar un nou model de finançament, a publicar les balances fiscals i a augmentar la despesa social. El PP, soci preferent Malgrat els recels de CiU i d’ERC, els socialistes confien a poder-hi col·laborar perquè la legislatura sigui estable. El secretari d’organització socialista, José Blanco, va corroborar ahir que el PSOE volia una legislatura estable, política i governamental, i que dialogaria amb totes les forces polítiques, amb les quals estava disposat a arribar a acords estables de col·laboració. Tot amb tot, no va tenir inconvenient en assenyalar el PP com a desitjable soci preferent per a pactar qüestions d’estat. L’ex-ministre de Defensa espanyol, José Bono, ja va necessitar dues votacions per a ser president del congrés la setmana passada. Però el PSOE n’està satisfet, perquè ha reeixit a imposar un president que ningú més no volia, i no li fa res de repetir la mateixa estratègia.
L’estat preveu el TGV entre Barcelona i València per l’any 2015
Racó Català / El govern espanyol ja té data, ni que sigui teòrica, per al TGV entre Barcelona i València: l’any 2015. L’anunci té una gran importància, ja que aquest projecte ferroviari duu prop de 20 anys en espera de ser inclòs en algun pla estatal d’infraestructures. Les dades però conviden a l’escepticisme. El primer tram d’aquesta infraestructura, la que ha d’anar de València a Castelló, es troba inclòs dins el projecte pel TGV Madrid-País Valencià, que està previst per al 2010, però en canvi no apareix a les obres previstes per abans d’aquesta data.
També cal saber si el govern espanyol projectarà un TGV amb velocitats reals de TGV (300km/h) o bé per un servei menor (entre 200 i 225 km/h) per al tram entre Tarragona i Castelló. Per a això seria necessari una duplicació de la plataforma ferroviària actual, que implicaria deixar la que hi ha ara per a mercaderies i emprar la nova per al TGV, un aspecte que el Ministeri espanyol de Foment ha descartat nombroses vegades.
El tram de Tarragona a Barcelona empraria el corredor de gran velocitat que s’ha inaugurat fa pocs mesos, que és part del teòric TGV que ha d’arribar a l’enllaç amb Europa via Estat francès. S’espera -i és molt esperar- que el 2010 aquest tram el pugui usar el servei Euromed, ja que l’ample de les vies és compatible amb l’amplada que tenen a Europa -un fet que no passa amb la resta de la xarxa de l’Estat espanyol-.
En cas que l’any 2015 el TGV Barcelona-València vegi la llum, el temps per cobrir les capitals del Principat i del País Valencià es veuria reduït a la meitat, o sigui, una hora i mitja, ja que ara el temps necessari són més de tres hores.
L’estalvi de les famílies cau dues dècimes el 2007
Telenotícies/ La crisi econòmica afecta grans empreses, bancs i entitats financeres, però també les famílies. La capacitat d’estalvi de les llars va caure dues dècimes al 2007 fins al 10,3% de la renda disponible, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’explicació d’aquest comportament és que la despesa en el consum, al voltant d’un 6%, ha superat la renda bruta disponible, que ha arribat al 5,8%.
L’atur tornarà a l’11%
Avui / PREOCUPANT Un estudi del BBVA creu que el 2009 la desocupació es dispararà mentre que el PIB es podria quedar en un 0,8% DRAMA La construcció residencial destruirà aquest any fins a 400.000 llocs de treball
L’atur serà a Espanya un dels símptomes més dramàtics del trasllat de la crisi financera a l’economia real. Aquesta és una de les conclusions que resumeixen la nova tongada de mals auguris macroeconòmics llançada ahir pel BBVA, que opina que la desacceleració generarà un nivell d’atur que l’any vinent arribarà al 9,5% i que es podria disparar fins a l’11% el següent (ara és del 8,6%). Aquestes xifres, que no es registraven des de fa almenys quatre anys, formen part d’un estudi fet públic ahir, que també preveu una frenada al PIB. Així, el creixement quedaria el 2008 en una franja que aniria de l’1,7% al 2,2% mentre que el 2009 amenaça d’oscil·lar en el rang que va del 0,8% al 2%.
Segons l’informe de l’entitat presidida per Francisco González, la culpa d’aquest panorama -força més ennuvolat que el que s’han atrevit a donar institucions com l’FMI, la Fundació de les Caixes d’Estalvis i, per descomptat, les fonts oficials del govern central- la tenen el deteriorament de la construcció residencial i les incerteses generades al voltant de la falta de liquiditat en els mercats mundials.
La crisi a la construcció, segons el responsable del servei d’estudis del BBVA, José Luis Escrivá, serà, doncs, pitjor del que s’esperava, fins al punt que aquest any s’hi poden perdre fins a 400.000 llocs de treball. A més, la inversió residencial pot caure en un 7,5%, taxa que es duplicarà (14,5%) l’any vinent.
De moment, però, el BBVA creu que a Espanya es continuarà creant ocupació el 2008, encara que poca, un 0,9% més. En canvi, l’any que ve l’evolució serà plana, amb una lleu caiguda, del 0,1%. Factors com l’empitjorament del sector exterior, el tipus de canvi, l’increment de les primes de risc, la inflació i l’estancament dels tipus d’interès, que no deixen entreveure baixades a curt termini i que es podrien retardar fins al setembre, faran que l’activitat econòmica trigui encara a refer-se del sotrac.
Escrivá, però, va intentar fer una crida a la tranquil·litat assegurant que “el pitjor de la crisi financera ja ha passat”. L’expert, que va datar la recuperació cap a la segona meitat del 2009, va comentar que, a despit de la mala ratxa de la construcció, el BBVA creu que els altres sectors tenen “prou fonaments” per créixer d’acord amb el seu potencial.
En termes globals, doncs, el banc calcula que en el millor escenari es crearan uns 425.000 llocs de treball en el bienni esmentat, encara que, si es confirmen les pitjors previsions, “potser se’n destruiran 110.000″.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 18. Dimarts, 8 d’abril del 2008
Països Catalans, recepció d’immigrants massiva
Vilaweb / Els Països Catalans, en pocs anys, s’han situat entre els països i regions de dimensions similars amb més població de fora, un 15%. Aquesta és una de les moltes dades de l’informe que ha elaborat el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, dependent de la Generalitat de Catalunya. Les dades es basen en una comparativa entre els principals territoris de parla catalana (Principat, País Valencià i Illes) i una desena de països i regions europeus, a més del Quebec, de característiques similars en dimensió, singularitat cultural i identitària, i amb competències totals o parcials en immigració. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Proposen defensar els interessos dels Països Catalans a Europa
Racó Català / El secretari general d’ERC i proper candidat a la presidència d’aquest partit, Joan Puigcercós, ha proposat aquest cap de setmana que ERC, CiU, PSC i ICV es presentin conjuntament sota una mateixa candidatura unitària a les properes eleccions espanyoles de 2009. Segons Puigcercós d’aquesta manera es podrien defensar millor els interessos del Principat a la Unió Europea. El secretari general dels republicans va dir que aquesta proposta serà inclosa a programa que presentarà a la seva candidatura a la presidència d’Esquerra.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
