Racó català / Ho dèiem ahir, Catalunya i el País Valencià, o almenys els seus consellers d’Economia, estudien la manera de fer un front comú de cara a la negociació amb l’Estat per un nou model de finançament autonòmic. El moviment ha causat preocupació al PSOE, i en especial al PSOE d’Andalusia. De fet el secretari d’organització del PSOE andalús, Luis Pizarro, va demanar a Javier Arenas, líder del PP andalús, que parli amb el president valencià, Francisco Camps, per informar-lo dels problemes que aquesta “aliança” entre valencians i principatins podria dur a Andalusia, també per a les posicions enrocades dels populars andalusos.

Al fons de la qüestió, el model de finançament autonòmic que defensa Andalusia: proporcional a la població. La conselleria d’Economia andalusa va deixar caure ahir que la seva proposta de finançament és “bona per tot Espanya, inclosa València”, mentre un portaveu del conseller d’Economia andalus, José Antonio Griñán, s’exclamava preguntant-se “com pot anar València amb Catalunya i les Illes Balears si el model que defensa és molt més proper al que defensem nosaltres”. Andalusia considera que el seu model proporcional a la població beneficia a tothom “inclosos als territoris que en perden”, i no contempla masses criteris més.

El president andalús, Manuel Chaves, espera poder trencar aquesta “minialiança” entre els governs valencià i principatí, i de fet la seva idea és que totes les “autonomies” de l’Estat negociïn directament amb el govern espanyol de forma multilateral, és a dir, tots els territoris i el govern espanyol negociant alhora sense cap aliança de territoris, ja que Andalusia surt beneficiada -pel seu major pes polític- d’aquest tipus de negociació multilateral.

Tribuna Catalana / Mentre les roses, els llibres i el Barça protagonitzaven les portades de Sant Jordi, Rafael Niubó i Anna Pruna fruïen de la Diada per altres motius, segons han explicat ells mateixos. Els dos polítics acabaven de rebre la notificació que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Lausana havia rebutjat el recurs de la federació espanyola en contra l’acceptació de la selecció catalana dins la Federació Internacional de Bitlles i Bowling. D’aquesta manera, Catalunya assoleix, per primer cop, l’oficialitat en una federació reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional que ja compta amb la presència de la federació espanyola.

Omplir el Camp Nou, recollir milers de signatures, organitzar una excursió de milers de catalans a Euskal Herria en un desplaçament, ser campions del món de curses de muntanya,… han estat passos necessaris, però no suficients per aconseguir el desig de l’oficialitat de les seleccions. Ara sembla que s’ha produït un nou avenç, aquesta vegada molt important: els tribunals internacionals reconeixen que les legislacions estatals no poden incidir en les decisions que prengui una entitat privada a nivell internacional. Dit d’una altra manera: si les federacions internament decideixen que Catalunya si, Espanya s’haurà d’aguantar i acatar.
La decisió presa per aquest tribunal ha estat qualificada de molt transcendent per Rafel Niubó. El Secretari General de Presidència ha assegurat que ara “les regles del joc canvien” i que cal ser optimista. Per la seva banda, Miquel Roca, l’advocat que ha portat a terme la defensa jurídica per part de la federació catalana, ha afirmat que aquest tribuna és molt respectat per la gran majoria de federacions i que, per tant, s’ha de considerar com un cop d’efecte important.

Des de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes la notícia s’ha rebut amb illusió i amb el títol ‘Cau el mur legal espanyol’, des de l’entitat s’assegura que en els propers mesos l’handbol i l’atletisme podrien ser les següents federacions d’esports a tenir un reconeixement oficial a nivell internacional

Tribuna Catalana / Feia mesos, potser anys, que no es veia. Empresaris catalans i valencians van escenificar aquesta setmana que junts volen fer pinya contra Madrid. Els objectius són dos. Un millor sistema de finançament per als dos territoris i la reivindicació de la construcció del corredor ferroviari de l’arc del mediterrani. Per aquest motiu, les cambres de comerç de València i Barcelona van organitzar un gran acte a la capital catalana el dia de Sant Jordi. Van comptar fins i tot amb la presència dels consellers d’Economia de les dues Generalitats, Antoni Castells i Gerardo Camps, que durant la trobada van mostrar-se disposats a fer reclamacions conjuntes al govern espanyol de cara a la reforma del finançament autonòmic.
La trobada va ser una molt bona notícia de cara a les negociacions amb el govern espanyol. Tot i que ideològica i nacionalment el PP valencià està a les antípodes de qualsevol tipus de catalanisme -fins i tot del de Castells- és imprescindible trobar complicitats amb territoris que tinguin dificultats semblants a les de Catalunya. De fet, tant el País Valencià com el Principat han rebut molts més immigrants percentualment que la mitjana espanyola, cosa que ha provocat un desgast de les caixa ja que la majoria de serveis socials estan transferits a les comunitats autònomes. A això si ha afegit que el nivell d’ingressos de l’Estat no ha parat de créixer en els últims cinc anys gràcies als impostos de societats i de l’IVA. A la banda dels impostos que recapten els territoris, com l’IRPF o el de transmissions patrimonials han patit una frenada important en els últims dos anys.

La Malla / La Generalitat ha nomenat aquest dimarts com a delegat al Regne Unit a l’assessor polític del Partit Nacional Escocès, Xavier Solano. El nou Estatut català preveu que la Generalitat pugui tenir ambaixades a l’estranger, la primera de les quals es va inaugurar el 4 d’abril a Berlín. olano és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha treballat en el Departament de Salut del govern escocès i també ha estat assessor al Parlament europeu. Des del març del 2005 és assessor polític del Partit Nacionalista Escocès, on és el responsable de l’anàlisi de polítiques i tasques d’assessorament als diputats.

Telenotícies/ Catalunya i el País Valencià reclamen conjuntament canvis en el model de finançament autonòmic Actualitzat a les 09:47 h 24/04/2008 Els consellers d’Economia dels governs català i valencià, Antoni Castells i Gerardo Camps, s’han reunit en el marc d’una jornada sobre el corredor del Mediterrani, la seva situació econòmica i les seves connexions. Els dos consellers han posat damunt la taula la necessitat de millorar el sistema de finançament, tenint en compte els impostos que recull cada comunitat autònoma perquè el repartiment de recursos sigui més just. En aquest sentit, Castells ha anunciat que, els pròxims dies, la Comissió Mixta Estat-Generalitat d’Assumptes Econòmics es reunirà per tractar el nou model de finançament tal com estableix l’Estatut.

Els dos consellers han reconegut que tenen diferències, tot i que “són més les coses que ens uneixen que les que ens separen”. Una de les coincidències és l’interès comú per impulsar infraestructures que millorin les connexions en el corredor del Mediterrani, viari i ferroviari, fins a França. Una altra és la necessitat d’un nou sistema de finançament. “Sóc dels que està convençut que junts som més forts, però no només Catalunya i la Comunitat Valenciana, no només tots aquells territoris que anomenem de l’arc mediterrani, també el conjunt de l’economia espanyola”, ha assegurat Gerardo Camps. Per aquest motiu, el conseller valencià ha proposat que la remodelació del sistema de finançament es discuteixi en el Consell de Política Fiscal i Financera i després amb la resta de comunitats autònomes.

A més, ha reclamat el mateix tracte per a totes les comunitats que estiguin en la mateixa situació que Catalunya, en relació amb el PIB aportat i la rectificació de les inversions. De la seva banda, el conseller d’Economia català ha reiterat que el que vol la Generalitat és que “part dels impostos que paguen els catalans serveixi per ajudar altres comunitats a poder millorar la seva situació. Han de tenir una finalitat, des del punt de vista de la solidaritat i han de servir per l’anivellament, però una part d’aquests impostos ha de redundar en més ingressos pel propi govern autonòmic”. Antoni Castells ha anunciat que, en breu, se celebrarà la reunió de la Comissió Mixta Estat-Generalitat d’Assumptes Econòmics per tractar el nou model de finançament tal com estableix l’Estatut. Castells ha remarcat que Catalunya necessita un finançament millor i que això no va en detriment de ningú.

Representants del PSC, ERC i ICV-EUiA al Govern de la Generalitat han començat aquest dijous a perfilar l’estratègia i mirar d’unificar posicions de cara a la negociació del sistema de finançament que cal abordar amb l’estat, en una primera reunió que han mantingut. Castells ha lliurat documentació als altres socis de Govern, que han constatat que el límit és el que marca l’Estatut, amb l’objectiu de portar-lo al límit per millorar els recursos de Catalunya. El tripartit també ha coincidit en la necessitat de sumar la federació de CiU en una posició comuna que surti des de Catalunya, però també anar junts en la negociació a Madrid.

A la reunió hi ha assistit, convocats pel conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, els consellers d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, a més del secretari general d’Economia, Martí Carnicer, el secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, i el secretari general d’Interior, Joan Boada.

Aquesta reunió va ser anunciada aquest mateix dimecres pel conseller d’Economia i Finances, que té l’objectiu d’aconseguir una ‘proposta conjunta’ des de Catalunya. D’aquesta manera, els socis de Govern han començat a mirar d’unificar posicions.

Segons fonts coneixedores del contingut de la reunió consultades per l’ACN han indicat que aquesta primera presa de contacte ha servit perquè el conseller Castells repartís una sèrie de documents sobre el sistema de finançament actual i sobre els criteris que es podrien utilitzar en la negociació del nou model. Uns documents que ara la resta de socis hauran d’analitzar per continuar parlant.

Els representants dels tres partits han indicat que l’objectiu és intentar aconseguir un model que permetés tenir el màxim número de recursos per a Catalunya, mirant de portar al límit el que fixa l’Estatut en aquesta matèria, i a través de millorar els mecanismes d’anivellament, tot i que continuant sent solidaris. Castells ja va alertar dimecres que la seva voluntat és que ‘es compleixi l’Estatut’, tot dient que si es va més enllà del text estatutari es podria entrar en una ‘lògica molt negativa’.

El text fixa una sèrie de criteris sobre com ha de ser el model de finançament, com ara la cistella d’impostos, que no permet que ara es pugui demanar un model com pot ser el concert econòmic, que ERC considera la millor opció. Els tres partits, però, tenen clar que en aquests moments la partida del finançament s’ha de jugar amb la legalitat vigent, que passa per l’Estatut. Aconseguir més recursos podria passar

A banda dels intercanvis de documents, en la reunió també s’ha parlat sobre quina ha de ser l’estratègia negociadora a seguir. Tal com ja va fer aquest dimecres Antoni Castells, els socis de Govern volen que el procés es faci conjuntament amb Convergència i Unió (CiU), ja que és un ‘tema de país’ i es considera que l’objectiu final és el mateix. La voluntat és que el primer partit de l’oposició participi no només en la definició dels criteris de la negociació des de Catalunya, sinó també que vagin junts en el marc de negociació amb Madrid.

El president del Cercle d’Estudis Sobiransites i vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons López Tena, ha pronunciat aquest matí a Brussel·les una conferència on ha defensat que Catalunya serà “el proper estat de la Unió Europea”. La ponència s’ha fet davant un públic format per polítics, periodistes, empresaris i funcionaris comunitaris, entre els que destacaven els membres de la Comissió d’Ampliació de la UE i que han realitzat preguntes força tècniques i especialitzades.
Precisament, la tesi de López Tena s’ha centrat en que “la propera ampliació de la UE serà interna”. O sigui, a partir de la incorporació de nacions que, com Catalunya o Escòcia, ja en formen part com ens subestatals. Segons aquest jurista, Catalunya no n’hauria de demanar l’adhesió, doncs “quan una nació s’escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l’estat al qual pertanyia” ha explicat citant l’article 17 del Conveni de Viena de 1978. Per tant, tan sols “ho ha de notificar a totes les parts”./ Tribuna Catalana

El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) va dir ahir a Brusel·les (Bèlgica) que la legislació internacional preveu que si Catalunya o qualsevol altra nació europea sense estat arriba a aconseguir la independència es convertiria automàticament en nou estat de la Unió Europea. Tena ho ha justificat amb l’article 17 del Conveni de Viena de 1978, on es diu que “quan una nació s’escindeix té el dret de subrogar-se i assumir les obligacions contretes per l’estat al qual pertanyia”, i que només cal que “ho notifiqui a totes les parts”.

Per tant en el cas del Principat només caldria “comunicar-ho” al govern espanyol i a la resta d’Estats membres de la UE. López Tena així ho ha afirmat a la conferència que ha fet a la capital europea, en concret al Centre Internacional de Premsa, i que portava per títol “Catalunya, el pròxim estat a Europa?”. A la mateixa hi han assistit nombrosos funcionaris europeus, periodistes i membres de l’Europarlament, així com representants de lobbis influents i acadèmics de la UE./ Racó Català

L’índex de vendes a grans superfícies de Catalunya va caure al febrer un 33,5% respecte al gener. En concret, les vendes de productes alimentaris van caure un 1,3%, mentre que la facturació de la resta de productes va decréixer un 33,5%, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) recollides per Europa Press.

Respecte l’any anterior, la facturació de les grans superficies va créixer un 4,4%. La facturació de productes alimentaris va augmentar un 8,6%,mentre que les vendes de la resta de productes van pujar un 1,7%.

L’índex de vendes en grans superfícies permet conèixer mensualment l’evolució del volum de vendes als establiments comercials al detall definits com a grans superfícies no especialitzades a Catalunya.

Tribuna Catalana / Elisenda Paluzié, del Centre d’Anàlisis Econòmica i de les Polítiques Socials de la UAB, publicava aquest diumenge un article on demostra estadísticament que “l’abstenció afebleix ERC” i que “el coeficient de correlació entre el vot d’ERC i el del PSC determina que la pèrdua d’uns no lliga amb el guany dels altres”. “La primera dada a destacar”, comença Paluzié, “dels resultats de les eleccions generals a Catalunya és l’increment de l’abstenció en un 4,77% en relació amb les eleccions del 2004″, element que comporta que “en una situació com aquesta, l’anàlisi correcta dels resultats s’ha de fer no amb els percentatges de vot de cada formació sinó amb els vots absoluts, perquè l’abstenció pot afectar de manera diferent els partits, i els increments de percentatge dels partits que han millorat resultats poden ser provocats no per un increment de vot sinó per les fuites de vots d’altres partits a l’abstenció”, explica. Però anem a l’anàlisi pura i dura: “Podem sortir de dubtes fent una anàlisi estadística de les relacions del vot d’ERC amb el vot a altres partits, amb l’abstenció i amb el vot nul i blanc, a partir de les dades dels 103 municipis del Principat amb més de 10.000 habitants”, ens planteja la doctora en Economia. “Calculant el coeficient de correlació entre la variació de vots d’ERC i la variació de vots de cada partit, de l’abstenció, dels vots en blanc i nuls, resulta que aquest és positiu i baix entre la variació del vot d’ERC i la del PSC. Això indica que la pèrdua de vots d’ERC no està relacionada amb un increment de vots del PSC. En canvi, el coeficient de correlació entre la variació del vot d’ERC i la variació de l’abstenció és negatiu i pràcticament igual a -1, és a dir, que existeix una relació quasi perfecta entre les pèrdues d’ERC i els increments de l’abstenció”, desenvolupa i agegeix: “A més, fent una anàlisi de regressió lineal podem determinar per cada vot que ha perdut ERC quants n’han augmentat els altres partits, l’abstenció, els nuls o els blancs. Els resultats diuen que de cada 100 vots que va perdre ERC un total de 74 van anar a l’abstenció.” “En conclusió”,acaba l’experta, “les dades estadístiques indiquen que el votant perdut per ERC no ha fet vot útil al PSC sinó que s’ha quedat a casa”. I

Albert Segura / Avui

Espanya haurà de tornar a Brussel·les 59,6 milions d’euros d’ajudes agrícoles que ha malbaratat. La Comissió Europea va exigir ahir al govern espanyol que li reemborsi els 54,95 milions de subvencions europees que va dilapidar el 2003 i el 2004 plantant vinyes a Castella-la Manxa i Extremadura, tot i no tenir permís per fer-ho.

El cultiu de la vinya està limitat pels drets de plantació, quotes amb què Brussel·les intenta evitar que es produeixin grans excedents de vi i que començarà a eliminar l’any 2015. Espanya va saltar-se aquests drets de plantació i va subvencionar noves vinyes a Castella-la Manxa i Extremadura, tot i no tenir-ne autorització.

La CE també exigeix a l’Estat espanyol que recuperi els 2,75 milions que els productors de plàtan van embutxacar-se tot i no haver superat els controls de qualitat obligatoris. I vol que li lliuri 1,9 milions més, perquè no li surten els números en les auditories financeres agrícoles.

Tot i que Brussel·les ha castigat deu socis més de la Unió Europea, l’Estat espanyol és, amb molta diferència, el que més irregularitats ha comès amb els fons de la política agrària comuna (PAC).

72% dels diners reclamats

Els prop de 60 milions d’euros que Espanya haurà de retornar a les arques comunitàries representen el 72% dels 83 milions que la comissaria europea d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Mariann Fischer Boel, va reclamar ahir al conjunt dels Vint-i-set. “Són diners dels contribuents, i tenen dret a saber que s’utilitzen correctament”, va defensar Fischer Boel, que va advertir que treballa a fons per mantenir el màxim control possible sobre les despeses agrícoles.

França, també per il·legalitats en les subvencions al sector del plàtan, i per no aplicar sancions als productors de tabac, haurà de retornar 11,9 milions d’euros en ajudes. I Alemanya, Itàlia i Luxemburg deuen a Brussel·les 4,66, 4,34 i 2,08 milions, respectivament, per haver violat també la normativa de la PAC o no haver aplicat els procediments de control que preveu.

Els altres sis Estats denunciats, i que hauran de reemborsar quantitats inferiors al milió d’euros, són Irlanda (770.000 euros), Portugal (270.000), Àustria (60.000), Dinamarca (30.000), la República Txeca (10.000) i Holanda (8.000).

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimecres, 9 d’abril del 2008