Arxivat per a Març, 2008
L’estaca
Enric Vila / Avui
Doncs jo trobo que els grans resultats del PSC a les generals són la prova que l’independentisme avança, que Catalunya està més lluny que mai d’Espanya i que l’eix de la centralitat es va movent cap a nosaltres. No hi ha motius per al desànim. El PSC de la LOAPA, del Foro Babel, de l’espoli fiscal consentit i silenciat, ha guanyat com sempre, sí, però aquesta vegada fent el discurs de Pujol. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La pobresa creix i ja afecta dos de cada deu catalans
Avui / Sònia Pau
Més de 1,3 milions de persones, és a dir gairebé dos de cada deu catalans, viuen amb menys de 689 euros al mes i això significa que pateixen o estan en risc de patir pobresa. La situació empitjora i no és gens encoratjadora, segons les dades que va fer públiques ahir l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), perquè el col·lectius de persones que han de sobreviure sota el llindar de la pobresa ha crescut un 1,8% en els últims dotze mesos: el maig de l’any passat es trobaven en aquesta situació de penúria econòmica el 17,2% de la població i ara és el 19%. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La crisi immobiliària fa perdre 1.140 milions a la Generalitat
El terratrèmol que sacseja el mercat de l’habitatge no només continua tenint un dels seus principals epicentres a Catalunya sinó que comença a fer forat a les arques públiques. La crisi immobiliària ha fet caure per primer any la recaptació per l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics, un tribut que representa el 20% del model de finançament, i ha suposat per a la Generalitat una factura de 1.141 milions d’euros.
L’arquitectura de l’actual model de finançament català el fa dependre en excés de l’activitat immobiliària, perquè bona part dels impostos que recapta la Generalitat estan lligats al dinamisme del sector. D’acord amb l’Estatut, la data límit per al nou finançament és el 9 d’agost que ve. El conseller d’Economia, Antoni Castells, ja havia donat la veu d’alerta i la liquidació de l’exercici del 2007 li ha donat la raó: la recaptació dels dos tributs lligats al sector cau un 17% quan els pressupostos preveien un augment del 15%.
Els ingressos per transmissions patrimonials es van desplomar un 27% respecte al 2006 i es van quedar en 1.517 milions. El 2006 havien sigut 2.089 milions.
La causa és la davallada de les vendes d’habitatges de segona mà, els més colpejats per la crisi immobiliària i que suposen el 50% de l’impost. Només al tercer trimestre del 2007 la venda de pisos de segona mà va caure el 41%, quan a l’Estat ho va fer de forma més suau, el 25%. L’altre impost llastat, el d’actes jurídics com ara la contractació d’hipoteques, cau un 5% quan des del 2003 creixia a un ritme mig del 30%. Entre els dos tributs, la recaptació total es queda en 3.199 milions, quan el 2006 era de 3.865 milions.
Castells, però, va recalcar que la pèrdua de 1.141 milions no es traduirà en la seva totalitat en dèficit per a les arques catalanes. L’impacte és “seriós” però “menor”, segons ell, gràcies a les mesures de contenció de la despesa aplicades la segona meitat de l’any.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 16. Dijous, 27 de març del 2008
Crisi i lobbies
Daniel Solano / Poliblocs.cat
Totes les nacions del món ténen els seus lobbies. Fins i tot, les que no tenen estat propi, com ara Escòcia, el Tibet o el País Basc. Totes les nacions excepte una, Catalunya. Hi ha una màxima que diu que el capital no entèn ni de races, ni de cultures o identitats. Però a l’hora de la veritat, aquesta afirmació és falsa.
Espanya té superàvit perquè trasllada dèficit a les comunitats autònomes
El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va pujar ahir un graó les seves crítiques al govern espanyol i va afirmar que “l’Estat té superàvit perquè trasllada dèficit a les comunitats autònomes, que depenen dels impostos més exposats al cicle”.
Qui i com a ERC?
Salvador Cot / El Temps
De moment, en aquesta fase, el debat públic a ERC és, estrictament, un intercanvi de retrets entre persones. Tant la facció que lidera Josep-Lluís Carod-Rovira com la que encapçala Joan Puigcercós no han aportat cap idea que permeti als militants d’orientar-se sobre quin projecte se’ls ofereix per sortir del pou electoral on es va ficar el partit a les eleccions del 9 de març. De fet, ni tan sols els crítics no han explicat gaire què proposen, concretament, per a l’endemà del congrés previst d’aquí a tres mesos.
Però, al marge de greuges i aspiracions personals, es tracta que ERC (i el catalanisme polític en general) decideixi entre dues estratègies possibles. Carod-Rovira i, de moment, Puigcercós plantegen el futur de la seva formació com un partit governista, amb l’independentisme com a referència utòpica, però subordinada a ocupar espais de poder públic amb els socialistes catalans i, si pot ser, també els espanyols. No deixen clar, almenys encara, de quina manera –o fins quan– ERC podrà mantenir-se governant amb una caiguda electoral que s’accelera elecció rere elecció. Dit d’una altra manera, si l’independentisme és un obstacle per a tancar aliances, deixem-lo als llimbs de les bones intencions, exactament igual que fa el PSC amb el socialisme o ICV amb l’ecologisme. O fem-ne un ús pràctic, del tipus de CDC amb el sobiranisme, que permeti botifarrades amb estelada i, en paral·lel, pactes de despatx amb qui ofereixi més diners públics per a gestionar.
La segona opció és molt més arriscada. D’alguna manera, els crítics proposen de baixar l’independentisme a la praxi diària. El problema és que això els condemnaria, inequívocament, a quedar-se a la perifèria del sistema. Uns independentistes que vulguin avançar efectivament cap als seus objectius no trobarien cap simpatia al PSC i, des de CiU, no gaire cosa més que copets a l’esquena acompanyant-los en el viatge cap a l’oposició.
Totes les vies són incertes, totes tenen inconvenients. Ara bé, una cosa és ben clara: ningú no guanyarà el congrés d’ERC amb un missatge de continuisme dins el govern Montilla. Així doncs, guanyi qui guanyi el mes de juny, tots els partits s’hauran de preparar a consciència unes eleccions avançades a la tardor que, tal com van les coses, poden portar moltes sorpreses.
El Temps
“El que mata el català és la indiferència”
Us recomanem aquesta entrevista a M. Carme Junyent, lingüista i professora a la UB i Presidenta del GELA. Demostra, una vegada més, que els experts veuen en perill de desaparició la nostra llengua i en responsabilitzen, directament, a l’actitud pasiva dels catalans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
